Obres seleccionades
Les obres que es representaran en aquesta XXIVa edició del Concurs de teatre són les que es relacionen a continuació:
Data | Grup | Títol | Autor |
---|---|---|---|
26 de gener | Antifaz de Barcelona | El malentès | Albert Camus |
Martha i la seva mare, una dona ja anciana, regenten un petit hotel en un poble. A la pensió treballa un empleat present en silenci en moltes de les escenes. Reben pocs viatgers. A la pensió arriba Jan, que és el fill de l’anciana i germà de Martha que va marxar del poble fa vint anys i no ha tingut cap contacte amb la família. Torna casat amb Maria, però li demana a la seva dona passar només la primera nit sol a la pensió. Ni Marta ni la seva mare el reconeixen i ell no vol identificar-se en un primer moment. Per un atzar del destí tampoc poden veure el seu passaport. Jan ve amb intenció d’ajudar la seva mare compartint amb ella els molts diners que ha guanyat al llarg d’aquests anys. Martha i la mare al seu torn porten des de fa anys assassinant als clients solitaris del seu hotel. Aconsegueixen adormir-los i els llencen encara vius a una presa. Actuen amb total fredor i naturalitat. La seva intenció és fer-se amb una petita fortuna amb els diners dels hostes morts per marxar del poble a viure al costat del mar. Es diuen que aquesta vegada serà l’última, però dubten. Maria torna a buscar el seu marit alarmada per la falta de notícies. La fredor de Martha en explicar-li tot el que ha succeït la deixa perplexa i la porta a un estat de total prostració. |
|||
2 de febrer | Inestable Ceretana de Puigcerdà | Políticament incorrecte | Ray Cooney |
Què fa una diputada socialista a la suite d’un ministre popular quan haurien de ser al Congrés negociant els Pressupostos Generals de l’Estat? Què busca l’intrús que volta per l’hotel? ‘Políticament incorrecte’ conté tots els ingredients essencials per qualificar-lo de “vodevil”: polítics mentiders (ejem, ejem…), parelles infidels, homes fets i drets que encara depenen de la seva mare, cambreres que s’aprofiten dels adinerats, directors d’hotel indignats, portes que s’obren i es tanquen… Aquesta és una gran comèdia que de ben segur us farà riure sense parar, plena de gags que prometen situacions compromeses i solucions… doncs això, políticament incorrectes. |
|||
9 de febrer | Teatre 8 de Tarragona | Sóc lletja | Sergi Belbel, Jordi Sànchez i Òscar Roig |
Una dona extremadament lletja s’enfronta a un rebuig generalitzat i cruel pel seu físic. És tan horrorosa que amb prou feines troba dos amics que s’apiadin d’ella. La lluita per la seva subsistència en un món que la rebutja i la injúria, que la menysprea i anul·la, l’empeny cap a un camí totalment inesperat que la condueix finalment a Samuel, un ésser totalment oposat a ella, el paradigma de l’èxit en la societat: bell, triomfador i admirat per tothom. La història representa un viatge radical, cru però sincer, divertit i violent, pel costat més lleig i més bonic de la vida. |
|||
16 de febrer | Nyoca de l’Ametlla del Vallès | Hem de purgar al tete | Georges Feydeau |
No es pot parlar de la comèdia contemporània sense parlar de George Feydeau i “Hem de purgar el Tete”. Allunyant-se de les grans obres corals, Feydeau és capaç de muntar, d’una manera molt esquemàtica i molt divertida, una paròdia dels límits als quals pot arribar l’egocentrisme dels humans. Es diu d’ell que fou el precursor del teatre de l’absurd. Hem situat l’obra a la Catalunya dels anys vint, just després del cop d’estat de Primo de Rivera. Un fabricant de porcellanes acull a casa seva un militar capaç de proporcionar-li una feina que li pot salvar el negoci i, alhora, el seu futur. Aquesta visita, però, anirà acompanyada de diversos problemes familiars que afloren aquest mateix dia i que dificulten la negociació. És la primera vegada que l’obra es representa en català i pretén ser un divertiment gairebé esperpèntic però intel·ligent, per riure sense treva. Procurarem que el públic gaudeixi amb nosaltres. |
|||
2 de març | Punt-i-seguit Teatre de Terrassa | 25 de gener | Eloi Falguera |
Terrassa, 25 de gener de 1939. Les tropes de Franco són a punt d’entrar a la ciutat. A dins, un petit grup d’actors es troba en una fàbrica abandonada on els ha citat el seu director. El que en principi sembla ser un simple comiat acabarà en un improvisat assaig de conseqüències imprevisibles. I és que en definitiva, cadascun d’ells es troba atrapat a la ciutat per motius ben diferents. |
|||
16 de març | L’Horitzó de Barcelona | Un dios salvaje | Yasmina Reza |
¿Qué pasa cuando un grupo de adultos occidentales presuntamente educados y civilizados dejan caer sus barreras? ¿Qué le pasa a la sociedad del bienestar cuando riega sus buenas maneras con un litro de alcohol? |
|||
23 de març | Mala Fama de Manresa | La dona flor | Agustí Franch |
L’espectacle narra la història de cinc germans que es reuneixen a casa la seva mare malalta, després de molts anys sense veure’s, per celebrar l’aniversari d’aquesta. Però la realitat va molt més enllà, i és que alguns d’ells han decidit que el millor seria fer-li l’eutanàsia. Però els motius que els porten a prendre aquesta decisió no són gens clars, i és que en un dia molt llarg, acabaran sortint a la llum els secrets més amagats i obscurs del passat familiar. |
|||
30 de març | Pierrot Teatre de Centelles | Maria Rosa | Àngel Guimerà |
Un dia, de sobte, amb una picada d’ullet macabra, l’atzar té ganes de jugar amb la nostra vida o amb la d’algú que estimem. Nosaltres, que quasi ens pensàvem que la vida és eterna i que tot dura, quedem clavats, astorats. Imaginem per uns instants una realitat petada pel maleït atzar i no ens podem explicar per què ens pot succeir tal o qual cosa terrible. Llavors ens adonem que la vida és fràgil, tan fràgil, tan poca cosa, que no som capaços ni de mesurar-la. A Maria Rosa res sembla fràgil. El caràcter rude dels personatges, la increïble resistència dels treballadors de la carretera, mal pagats i malvivint quasi a la intempèrie, les passions que sacsegen la Maria Rosa i el Marçal… tot sembla gruixut, potent. Però les aparences enganyen. En realitat un sol pensament convertit després en obsessió, esdevindrà la causa d’una tragèdia. Un sol pensament, innocent i fràgil com la vida. Un pensament que s’apareix un dia al Marçal mirant les mans de la Maria Rosa, ensabonades, rentant la seva roba i ell veient-se al lloc de la roba, rebent unes carícies al seu propi cos. Després, la obsessió, altres pensaments que s’atropellen uns als altres, una cadena de fets sense retorn… Uns instants sense importància aparent que canvien per sempre la pròpia vida i la de l’entorn, per més dur que sembli. I encara, un vell tema que retorna en aquesta obra, amb les accions irreversibles dels protagonistes: quins misteris s’amaguen dins la nostra ment? Per què a vegades sembla que ens meni una voluntat que, si ho raonem amb sentit comú, no seria la pròpia? |
Més informació