Història

La història del Foment Martinenc va molt lligada a la de Sant Martí de Provençals. El Foment es va constituïr l’any 1877, sota l’impuls dels joves esmentats a “El Martinense” i a “El Debate”. El local obrí les portes els primers dies de l’any 1878 i l’octubre del mateix any es donaren a conèixer a la premsa els estatuts, a punt d´ésser presentats al Govern Civil, qui va emetre el permís corresponent el 28 de febrer de 1879. Aquest llarg procés no és gens rar per a l’època, ja que és tractava primordialment d’un centre obrer i amb un esperit d’avenç ideològic. Cal recordar que transcorria en ple règim de la Restauració Borbònica, on les forces obreres i populars eren vistes amb desconfiança i la formació de qualsevol entitat havia de passar per uns tràmits burocràtics força enutjosos.

La finalitat de la seva creació va quedar reflectida en una divisa que a partir de l’any 1904 constarà en l’àlbum dels fets més destacats de la seva vida “Nació para la instrucción y para la instrucción vive”. En el moment de la seva fundació, va tenir la seva seu al carrer de l’Aurora, després al carrer de Núria, i posteriorment al carrer del Bogatell. En l’actualitat està al carrer de Provença.

L’activitat pedagògica del Foment ha estat una experiència històrica en aquest camp, i la tasca que va dur a terme s’enquadra en la millor tradició de l’escola catalana. En els documents fundacionals s’esmenta repetidament que la seva finalitat és la de col·laborar en la instrucció.

És evident que també s’hi feien altres activitats, principalment teatre. Les obres de Guimerà, Ignasi Iglesias, Serafí Pitarra i els principals dramaturgs catalans i espanyols les trobem representades a l’escenari del centre

Una de les activitats que lògicament no podien faltar era l’excursionisme. El 21 de juliol de 1908 es fundà la Secció Excursionista.

L’any 1925 es fundà una Penya d’Escacs que si en un principi era únicament d’esbargiment i de partides de café, ha esdevingut, en la actualitat una de les seccions més llorejada de l’Associació.

Una fita important fou la incorporació de la dona en la vida del Foment. Inicialment, la dona no podia participar amb ple dret en la vida de la Entitat; era possibilitat que una societat duta pels homes no acceptava. Però la mentalitat avantguardista de l’Entitat va fer que durant la Segona República, l’any 1931, s’impulsés la participació de la dona en la vida  associativa. L’any 1961 es va crear la Secció per a la Promoció Cultural de la Dona. Avui en dia el 55% de socis del Foment Martinenc són dones, i la Secció de la Dona és una de les més actives de l’Entitat.

L’any 1955 es fundà la Penya Blaugrana, de ben segur gràcies als èxits del club, tal i com passa avui.

El darrer quart del segle XX ens porta la incorporació de noves Seccions.

La secció d’Esbart, fundada l’any 1970, és l’encarregada d’ensenyar i difondre el patrimoni de danses d’arreu dels Països Catalans.

Tot i que en el saló-cafè del Foment sempre hi havia hagut un billar per a ús social, és a partir del 1977 quan la secció de Billar pren un aire nou i amb continuades millores.

Per sort, les condicions actuals de qualitat i expectatives de vida són molt diferents de les de l’època de la fundació, allà a les darreries del segle XIX. Això portà el Foment a considerar que l’anomenada gent de la “tercera edat” havia de tenir el seu espai propi dins de l’Associació, i per tant, fundar la secció de pensionistes, que realitza les activitats més apropiades al seu ritme de vida.

Un altre esport molt arrelat com és el tennis-taula, també ha trobat el seu espai a l’Associació, incloent activitats des de l’escola de tennis taula fins a tenir quatre equips federats.

El començament del segle XXI ens ha portat la incorporació d’un nou grup: Musidansi. L’objectiu d’aquest grup és facilitar la integració en la societat de persones amb discapacitat psíquica a través de la música i el cant.

El Grup Petits Somriures, de recent creació, tracta d’omplir un espai d’ajut en temes sanitaris als nens i nenes del barri.

En l’actualitat el Foment Martinenc és una entitat plena de vida i com a prova n’és el miler de socis aconseguits el propassat mes de novembre de 2011. La seva relació amb el barri, el Districte, la Ciutat i el món associatiu, és profunda i segueix acomplint el propòsit d’esser una altra casa on el soci pot trobar aquest escalf humà que tan poc ofereix l‘agitada vida actual.

El novembre de 1976 li fou atorgat el Premi Sant Martí en la modalitat col·lectiva per part del Districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona.

L’1 d’agost de 1995 li fou atorgada, per la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, tot reconeixent-li que “manté la seva vitalitat i el seu arrelament al barri, tot i que fou clausurat el 1939 pel seu catalanisme i desenvolupa una constant tasca de promoció de la cultura catalana”.

L’any  2012 li fou atorgada la Medalla d’Honor de la Ciutat,  per l’Ajuntament de Barcelona.