A la cinquena ronda hem pogut gaudir dels comentaris de tot un Gran Mestre. Moltes gràcies, Marc Narciso Dublan!!!! Esperem que us hagi agradat i que no hagi quedat massa traumatitzat. Com s’esperava, aquest dissabte vam sortir del Foment més tard de l’habitual perquè Marc no sap parar d’analitzar 🙂

Al grup A l’empat al primer taulell ha permès a Julio Hernando igualar amb 4,5 punts a Cristian Fernández. La partida entre Cristian i Arian ha estat molt equilibrada, la qual cosa no vol dir que hagi estat avorrida. Més be ha estat al contrari. Arian va jugar molt dinàmic, sacrificant la seva estructura per activitat, però Cristian va aconseguir neutralitzar la iniciativa del seu rival i arribar a una posició amb algunes opcions de victòria, però massa complicada. Per la seva part, Julio Hernando va derrotar Óscar Ruiz en una partida molt treballada. L’Óscar només va sortir del embolic en què es trobaven les seves peces a canvi d’un peó, i Julio va transformar el peó d’avantatge en un final de torres guanyador.

«Bogeria extrema» podria ser el títol de la partida entre Lluis Oms i Teodoro Asensio però, quan la posició es va aclarir i simplificar, van signar l’empat, sense dubte esgotats per tot el que havia passat abans. Res a veure amb Max Orteu-Sergi Obon, on ràpides simplificacions van portar la partida a un final equilibrat.

Als grups B i C tenim dos líders en solitari, i tots dos son jugadors del Foment. Bravo!!!!

Marc Campoy va tenir aquest dissabte una mica de la fortuna que li faltar en la ronda anterior. Probablement la seva posició no era precisament la millor de la sala, però els canvis precisos li van permetre arribar a un final amb les millors peces i la millor estructura, i va guanyar sense dificultat. Ja suma 4,5 punts. La interessant lluita de parella d’alfils contra parella de cavalls (amb un peó de més com a compensació) entre Adrià Pérez i Josep Ángel Martos va derivar en un final de torres on ràpidament es va acordar l’empat. Sembla que el blanc va desaprofitar bones opcions en aquesta partida.

Recomanació de la setmana: anàlisi de Sergi Leiva-Josep Roca. Molt interessant també el maratonià final de Joan Josep Sánchez Coves i Enric Carrey Abellan, que van tancar la ronda. El cansament i la manca de temps van impedir al jugador del Clavé defensar amb èxit un instructiu final de torre i peó contra peó.

Les jugades intermitges les carrega el diable: Jaume Ventura-Enric Cabrera es va decidir de sobte per una intermitja que va sortir malament, i una altra va fer perdre tot l’avantatge a Carles Losada davant Marc Torralba. L’Alf patrocina aquest consell: si et capturen una peça, has de recapturar i no fer coses rares 🙂

Al grup C Pau Pascual ja suma 5 de 5, tot i que aquest cop la seva brillantor en el final (on guanyava igualment, tot s’ha de dir) va ser involuntària… Els perseguidors amb 4,5 són Luis Sierra, de l’Espiga, Pablo Valero, de l’Agustí, i un sorprenent Andreu del Río. Partides caòtiques les de tots tres: van passar per moments delicats, però en un tres i no res van muntar atacs de mat imparable. Chapeau! Amb 4 punts venen les noves generacions: Nerea Sarrio, Valentina Martos, Dani Álvarez…

La propera ronda deixarà les coses més clares als tres grups abans de la recta final al mes de juny. Recordeu que el 12 de juny serà la segona classe oberta als participants de l’obert.