Una família benestant a l’Anglaterra de 1919, just acabada la Gran Guerra. L’aniversari d’una de les filles és el motiu d’una festa on la superficialitat es fa protagonista entre somnis i projectes. L’arribada d’un jove, atret per la bellesa d’una de les filles semblarà un episodi més. Vint anys després, la situació fa un tomb inesperat, o potser previsible considerant les circumstàncies. El temps és cruel amb la família, però què és el temps?

Que poc s’imaginava, la bonica Suzon, la sorpresa que li esperava a casa quan tornés per les vacances de Nadal. Un cop les dones de la família es retroben, es desferma la tragèdia: el cap de la família és assassinat i aquest crim només el pot haver comès una de les vuit dones que formen part d’aquest grup “familiar” tan peculiar. Comença una àrdua investigació per descobrir l’autor del delicte. Però no us penseu pas que això és un drama. Tot al contrari, a mesura que avança la trama, aquestes vuit dones ens faran riure, ens faran ballar i cantar i ens donaran moltes sorpreses!

L’obra representa la Barcelona dels anys 50 a on amb una crua realitat l’autor va presentant la societat submisa i resignada de l’època, que va renunciar a lluitar per les seves llibertats i es va enfonsar amb l’única idea de la supervivència. L’autor critica la submissió dels ciutadans de Barcelona sota la forma de presentar una sèrie de personatges diferents que en conjunt mostren la sintonia d’aquella època.

Presenta el personatges d’una família humil (Neus i Ramon), vinguda a menys a causa de la guerra amb una filla (Montserrat) que està iniciant el seu camí cap l’adolescència i que somia amb un món millor.

L’obra transcorre a cavall de dos èpoques. la Barcelona del 1971 mitjançant el creuament de cartes entre la noia adolescent i el seva ídol, que representa na Fanny l’amiga (noia jove de l’època) i que vol sortir de la foscor, i la descripció de la misèria de la Barcelona dels 50.

Na Fanny Filla d’una bona família relacionada amb la Lliga va acceptar un matrimoni de conveniència. Vol alliberar a na Montserrat de les cadenes de la societat que la tenen enclaustrada. Vol viure la vida amb il·lusió, passió i llibertat. Les circumstàncies portaran a la separació i la posterior confrontació amb les cartes que es creuen.

L’autor complementa la descripció de l’època amb tres personatges.

En Santiago, marit de na Fanny, Representa l’arrogància, la presumpció i la manca d’escrúpols pròpies d’una dictadura. Exerceix el seu poder polític i personal de forma despòtica, és xantatgista i dominat amb la resta, especialment amb Neus i sobretot amb en Ramon, el seu amagat objecte del desig. Amb Fanny manté una relació sentimental entre freda i sàdica. Sempre està tibat, domina las situacions amb la mirada, es fred i li agrada i gaudeix fent mal als demés.

En Jeroni, és un home torturat, un espantaocells desbordat, psíquicament i moralment tocat per les circumstàncies, que parla amb tòpics i termes apocalíptics i incomprensibles. Passa de la pausa, la lentitud a la demagògia i grandiloqüència del discurs. No és res més que la caricatura d’un mestre ranci i tronat. Enllaça amb un tipus d’individu, d’intel•lectual d’estar per casa, que és desentén i deserta dels problemes immediats del seu país.

Na Pilar És el cor del barri, la portera arrelada a uns costums populars, una dona múrria i tramposa, que no té vergonya i que sap plantar cara. Sap sobreviure enmig de la misèria. No està disposada a deixar-se arrossegar per ningú ni per cap ideologia. La seva premissa és molt clara “O fots o deixes que et fotin”.

Amb el moviment d’aquests personatges Josep M. Benet i Jornet construeix l’espai escènic d’aquella Barcelona dels anys 50, a on és l’esforç es concentra en el treball dels actors.

Martin, d’origen alemany, torna amb la seva família al seu país, entusiasmat pels avenços en el vell país des de la humiliació de la Gran Guerra. El seu soci de negocis, Max, un Jueu, continua vivint als Estats Units per mantenir el negoci en marxa. La història és narrada enterament en cartes entre ells, datades entre 1932 i 1934.

Martin escriu sobre el “meravellós” Tercer Reich i un home anomenat Hitler. Al principi Max és gelós: “Com t’envejo … Tu vas a una Alemanya democràtica, un país amb una cultura profunda i al començament d’una nova llibertat política!”. Però aviat, Max tindrà dubtes sobre els nous entusiasmes del seu amic…

Pels Pèls es basa en un text escenificat de l’escriptor i psicòleg Paul Pörtner per estudiar la reacció de la gent davant la percepció d’uns fets concrets. L’obra és una combinació de teatre, humor, intriga, drama i participació del públic, el qual és decisiu en el seu desenvolupament i desenllaç.

Els espectadors manen en la representació, obliguen als actors a improvisar i fins i tot decideixen el final. Així doncs, “Pels Pèls” li ofereix a l’espectador l’oportunitat de ser autor i actor de l’obra.

El títol fa al·lusió al lloc on es desenvolupa l’acció: un saló d’estètica unisex regentat per l’estilista gay Toni Vidal on treballa al costat del seu ajudant Alicia Marco. Arriben els clients: Nicolás Romero, Eduard Llorens i més tard la clienta preferida de Toni, la rica i elegant Sra. Surroca.

Tot transcorre amb normalitat, “la normalitat d’aquesta perruqueria”, on entre talls de pèls, tafaneries, xampús i suavitzants, el seu excèntric amo juga a ser una diva del cinema davant la seva sorpresa clientela.

De sobte, un crit, s’ha comès un assassinat. Arriba la Policia. Perruquers i clients tenen algun motiu per haver comès l’assassinat, per la qual cosa tots es converteixen en sospitosos i els espectadors en els únics testimonis.

Es tracta d’una comèdia en què un escultor novell i desconegut, i la seva parella esperen la visita d’un milionari col·leccionista d’art al seu apartament. Han aprofitat l’absència d’un veí ric per agafar­li alguns mobles i objectes valuosos sense el seu permís. Hi ha una avaria elèctrica que provoca diverses apagades de llum, i mentrestant van apareixen els originals veïns i familiars,que provoquen diverses situacions còmiques i divertides durant tota l’obra, amb un desenllaç sorprenent.

“Les Rondalles d ́en Planiol” o “Feta està sa barrina! ” es van presentar per primera vegada l ́any 1975, muntades pel grup de teatre La Farinera, de Granollers. Aquestes adaptacions teatrals de les Rondaies Mallorquines recollides per Mossèn Alcover van se escrites pel dramaturg Ignasi Roda. Són tot un seguit de peces curtes les quals es lliguen a través dels refranys, perquè cada conte porta l ́ensenyament d ́un refrany: “Qui no vulgui pols que no vagi a l ́era”; “Gat escaldat a l’aigua freda li tem”; “No vols caldo?, dues tasses”; “Boig de natura no es cura”;”Qui sembra vents recull tempestes”; “Qui te art va a qualsevol part”;”Si vols estar ben servit fes­te tu mateix el llit”;”Els diners dels capellans cantant venen cantant se’n van”……

Així com hi ha obres que els afecta el temps que passa des que van ser escrites, aquestes adaptacions mantenen totes les virtuts del contes, que són eterns i mai no passen de moda. Vet aquí, doncs, el gran valor de recuperar aquestes peces i tornar­les a presentar de nou. Perquè no hi ha ningú que pugui dir que no li agraden les rondalles, i si aquestes són explicades damunt d ́un escenari, millor que millor! A ningú no li amargueja un dolç, oi? Doncs, aquí el teniu el caramel, per assaborir­lo i passar una millor estona.

A dues milles d’un poblet del comtat de Donegal, Irlanda, viuen les cinc noies Mundy, totes solteres, amb Michael, el fill de set anys de la germana més petita. L’estiu de 1936 la tornada del pare Jack, glòria local i familiar, després d’una missió de trenta-cinc anys en una leproseria a Uganda, i la visita de Gerry, el pare absent de Michael, marquen un punt d’inflexió en les seves vides. El seu món antic, rural i catòlic, s’esquerda per obrir-se cap a nous horitzons.