La història del Foment Martinenc va molt lligada al poble de SantMartí de Provençals. A partir de la segona meitat del segle XIX, com a resultat de la ràpida industrialització del Pla de Barcelona, Sant Martí de Provençals passa de ser un poble gairebé rural, a ser un dels nuclis més industrialitzats de l'Estat.

Li diran, per aquells anys, "la Manchester catalana". Això comporta també, un fort creixement demogràfic, on l'escassesa o manca de mitjans per fer escolas, punts de trobada o esbargiment i llocs de cultura, fa que molts moviments socials, encara poc estructurats i molt idealistes, decideixen unir-se per planar aquestes mancances.

D'aquí hi sorgeixen molts ateneus, entre ells, el Foment Martinenc l'any 1877, quan els "joves" que indica "El Martinense" i reprodueix "El Debate" son els fundadors de l'entitat. Tot i aixó, l'acta fundacional diu "Que se habra el local de la Sociedad el dia 5 de Enero de 1878" i s'explica ben clarament: Presidente: Francesc Elias Secretario: Josep Comas Asistentes: Domingo Serra, Isidre Burunat, Jaime Gay, Joan Bertran i Josep Huguet.

Serà al voltant d'aquests personatges que la vida del Foment girará molts anys, essent l'eix principal de les activitats, l'ensenyament pels obrers i fills dels mateixos, ja que com se sap, en aquells temps de ben jovencells, ja treballaven a les fàbriques del voltants i amb jornades que anaven pràcticament de sol a sol.

D'aquesta manera l'entitat anava creixent, tot i les nombroses dificultats, principalment econòmiques i amb el decurs del temps es converteix, no solament en un lloc de formació i amistat, sinó també en refugi dels valors vells i nous que l'Estat espanyol no reconeixia, com la llengua, la cultura, la tradició, la conciencia social i la voluntat de justicia.